Per un consens clínic del TDAH

Recentment el Departament de Sanitat ha editat un protocol d'actuació davant del diagnòstic i intervención del TDAH.

Contra aquesta postura i per tal de denunciar i donar evidències de la manipulació que es presenta en aquest document, un conjunt de professionals han elaborat el document que enllaço a continuació.

Crec que la seva lectura és mes que interesant i ens dóna moltes eines de relfexió entorn al que està passant.

A més a més qui vulgui por adherir-se a aquest document signant-lo. 

Jo ja jo he fet.

http://consensotdah.blogspot.com/p/per-un-consens-clinic-del-tdah.html

Els lapsus

Segons Freud, els lapsus, o allò que es no es vol dir però que s'acaba dient sense poder-ho evitar, és una de les formes per les quals l'inconscient troba sortida al que és conscient.

És a dir, en l'inconscient es manté reprimit, ocult, amagat els veritables pensaments i desitjos, però precisament perquè són intolerables fins i tot per la pròpia persona, romanen ocults.

No obstant, l'inconscient és molt poderós i ha trobat "sortides cap a l'exterior" de manera més o menys camuflada o disfressada com seria en el cas dels somnis, o de manera molt literal com en el cas dels lapsus.

Perquè un lapsus té la funció de permetre dir allò que conscientment no es diria mai. Per això normalment quan una persona comet un lapsus i se n'adona inmediatament diu: "ups, és que això no és el que volia dir, sinó que jo volia dir que.....". mentre que pels psicòlegs el que val no és el que es vol dir, sinó el que s'acaba dient, això és que veritablement importa, perquè és el que ha traspassat la barrera de la repressió.

Segurament que aquesta política no trigarà en rectificar o matissar les seves paraules, si no ho ha fet ja. Però cal recordar que el que compta és el que es diu i no el que es volia dir tal i com ja he explicat.

Perquè augmenta tant el diagnòstic de TDA-H?

Cada cop assitim més a un augment considerable de nens i nenes diagnosticats d'algunes de les formes del TDA-H. És que estem davant d'un trastorn que cada cop el trobem més o més aviat s'està sobrediagnosticant per tal de beneficiar a una poderosa indústria farmacèutica? Més aviat està passat lloc a això últim, ja que en la majoria de vegades es tracta d'una etiqueta que en caixa perfectament en el fet de posar nom a allò que molesta.

Els principals promotors d'augment ara comencen a veure els seus riscos.

Una interessant reflexió la podem trobar en aquest article per saber-ne més.

http://www.biobiochile.cl/2013/06/03/por-que-casi-no-hay-ninos-franceses-hiperactivos-o-con-deficit-atencional.shtml 

Els riscos del DSM-5

Reduir un diganòsric a criteris fenomenològics com els que es basen en els manuales clàssics de psicodiagnòstic tipus DSM es reducir un diagnòstics a una etiqueta. no estem en contra dels manuales d'aquests tipus, però sí sí és l' único criterio diganòsric. en la pràctica clínica ens trobem amb símptomes idèntics en pacients que presenten diferents tipus de transtorns.

Recomanem la lectura d'aquest article publicat a la revista electrònica del Col.legi Oficial de Psicòlegs.

http://www.infocop.es/view_article.asp?id=4506&cat=9

Hem de tenir por per patir estrès?

Per començar cal trencar alguns mites: l'estrès no és sempre negatiu. Es posa en marxa quan una persona rep una situació com a amenaçant i, per tant, els recursos personales de què disposa no són suficients i se sent desbordada. I aquí ens trobem amb una altra falsa creença: l'estrès sempre ve determinat per causes externes i nosaltres no som més que agents passius.

L'estrès por ser un gran motor  de nous reptes, de nous recursos personals que no fan altra cosa que augmentar la nostra autoestima, la confiança en nosaltres mateixos i aumenten les possibilitats de nous èxits en un futur més o menys inmediat.

S'ha d'aprendre a avaluar els fets i els recursos propis, no dubtar a demanar ajut sempre que calgui. De vegades, i segons de quina situació es tracti, cal fer tot un treball d'acceptació de la realitat. No estancar-se en la situació estressant i bucar noves alternatives que ens permetin mirar endavant.

Aquest estat d'alerta en què ens col.loca l'estrès és fins i tot necessari per la vitalitat física i psíquica que tothom necessita.

En qualsevol cas, si algú se sent desbordat, té poca confiança en si mateix  o té dificultats per poder prender decisions. Si creu que està en una situació estressant i necessita ajuda professional que no dubti en demanar hora al Centre Salut Sesrovires i l'atendré en la major brevetat possible.

En qualsevol cas, si algú se sent desbordat, té poca confiança en si mateix  o té dificultats per poder prender decisions. Si creu que està en una situació estressant i necessita ajuda professional que no dubti en demanar hora al Centre Salut Sesrovires i l'atendré en la major brevetat possible.

Cicle de xerrades.

De la llarga llista de xerrades, cursos i jornades que he impartit aquí us poso uns rètols d'algunes de les xerrades que he fet per la zona del Baix Llobregat Nord.

Els dos primers rètols fan referència a xerrades que  han estat organitzades per l'Ambulatori d'Esparreguera i sempre es realitzen a la sala d'actes de Can Pacual.

En canvi aquests dos rètols són de dues xerrades que van ser organitzades per la Unió Excursionista d'Olesa de Montserrat i van tenir lloc a la seu de la UEC.

D'altra banda, estic en conversa amb la directora de la Biblioteca de  Sant Esteve Sesrovires per tal de poder realitzar pròximament alguna xerrada en les instal.lacions de la biblioteca.

Benvinguda i presentació

Iniciem aquest Blog dedicat a la meva professió: la psicologia sanitària.

Per començar voldria presentar-me:

Em dic Ferran Martinena, soc llicenciat en Psicologia per la Universitat de Barcelona l'any 1990 i des de llavors he desenvolupat la meva activitat com a psicòleg de manera ininterrompuda.

En constant formació, he assistit a gran nombre de cursos, jornades, seminaris i congressos. Posterior a la meva llicenciatura vaig realitzar un Màster de Clínica en Salud Mental i un altre Màster de Psicologia Clínica Infantojuvenil.

Adscrit a la secció de Psicologia Clínica, de la Salut i la Psicoteràpia i a la secció de Psicologia del Transit i Seguretat del Col.legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya.

Membre ordinari de la División de Psicologia Clínica y de la Salud del Consejo General de la Psicología de España. 

Disposo d'una llarga trajectòria com a docent en cursos, jornades, seminaris, sessions clíniqies, congressos i conferències, organitzades per diferents entitats públiques i privades. També he realitat i coordinat cursos de formació per a professionals en la Universitat de Barcelona, en la Universitat Autònoma de Barcelona, en la Universitat Ramon Llull i en la Universitat de Lleida.

Per altra banda, també he realitzat conferències organitzades per l'Institut Català de la Salut.

Pel que fa a les meves tasques professionals sempre he treballat en el camp de l'atenció privada i en l'actualitat faig atenció psicològica al Servei d'Atenció Multidisciplinari a Sant Boi de Llobregat i al Centre de Salut Sesrovires a Sant Esteve Sesrovires. Des de l'any 2013 també col.laboro habitualment RTV10-Ràdio Sant Esteve amb entrevistes que em realitzen sobre diferents temàtiques vinculades a la psicologia.