Perquè augmenta tant el diagnòstic de TDA-H?

Cada cop assitim més a un augment considerable de nens i nenes diagnosticats d'algunes de les formes del TDA-H. És que estem davant d'un trastorn que cada cop el trobem més o més aviat s'està sobrediagnosticant per tal de beneficiar a una poderosa indústria farmacèutica? Més aviat està passat lloc a això últim, ja que en la majoria de vegades es tracta d'una etiqueta que en caixa perfectament en el fet de posar nom a allò que molesta.

Els principals promotors d'augment ara comencen a veure els seus riscos.

Una interessant reflexió la podem trobar en aquest article per saber-ne més.

http://www.biobiochile.cl/2013/06/03/por-que-casi-no-hay-ninos-franceses-hiperactivos-o-con-deficit-atencional.shtml 

Els riscos del DSM-5

Reduir un diganòsric a criteris fenomenològics com els que es basen en els manuales clàssics de psicodiagnòstic tipus DSM es reducir un diagnòstics a una etiqueta. no estem en contra dels manuales d'aquests tipus, però sí sí és l' único criterio diganòsric. en la pràctica clínica ens trobem amb símptomes idèntics en pacients que presenten diferents tipus de transtorns.

Recomanem la lectura d'aquest article publicat a la revista electrònica del Col.legi Oficial de Psicòlegs.

http://www.infocop.es/view_article.asp?id=4506&cat=9

Hem de tenir por per patir estrès?

Per començar cal trencar alguns mites: l'estrès no és sempre negatiu. Es posa en marxa quan una persona rep una situació com a amenaçant i, per tant, els recursos personales de què disposa no són suficients i se sent desbordada. I aquí ens trobem amb una altra falsa creença: l'estrès sempre ve determinat per causes externes i nosaltres no som més que agents passius.

L'estrès por ser un gran motor  de nous reptes, de nous recursos personals que no fan altra cosa que augmentar la nostra autoestima, la confiança en nosaltres mateixos i aumenten les possibilitats de nous èxits en un futur més o menys inmediat.

S'ha d'aprendre a avaluar els fets i els recursos propis, no dubtar a demanar ajut sempre que calgui. De vegades, i segons de quina situació es tracti, cal fer tot un treball d'acceptació de la realitat. No estancar-se en la situació estressant i bucar noves alternatives que ens permetin mirar endavant.

Aquest estat d'alerta en què ens col.loca l'estrès és fins i tot necessari per la vitalitat física i psíquica que tothom necessita.

En qualsevol cas, si algú se sent desbordat, té poca confiança en si mateix  o té dificultats per poder prender decisions. Si creu que està en una situació estressant i necessita ajuda professional que no dubti en demanar hora al Centre Salut Sesrovires i l'atendré en la major brevetat possible.

En qualsevol cas, si algú se sent desbordat, té poca confiança en si mateix  o té dificultats per poder prender decisions. Si creu que està en una situació estressant i necessita ajuda professional que no dubti en demanar hora al Centre Salut Sesrovires i l'atendré en la major brevetat possible.

Cicle de xerrades.

De la llarga llista de xerrades, cursos i jornades que he impartit aquí us poso uns rètols d'algunes de les xerrades que he fet per la zona del Baix Llobregat Nord.

Els dos primers rètols fan referència a xerrades que  han estat organitzades per l'Ambulatori d'Esparreguera i sempre es realitzen a la sala d'actes de Can Pacual.

En canvi aquests dos rètols són de dues xerrades que van ser organitzades per la Unió Excursionista d'Olesa de Montserrat i van tenir lloc a la seu de la UEC.

D'altra banda, estic en conversa amb la directora de la Biblioteca de  Sant Esteve Sesrovires per tal de poder realitzar pròximament alguna xerrada en les instal.lacions de la biblioteca.