dimecres, 22 d’abril de 2015

Els lapsus

Segons Freud, els lapsus, o allò que es no es vol dir però que s'acaba dient sense poder-ho evitar, és una de les formes per les quals l'inconscient troba sortida al que és conscient.

És a dir, en l'inconscient es manté reprimit, ocult, amagat els veritables pensaments i desitjos, però precisament perquè són intolerables fins i tot per la pròpia persona, romanen ocults.

No obstant, l'inconscient és molt poderós i ha trobat "sortides cap a l'exterior" de manera més o menys camuflada o disfressada com seria en el cas dels somnis, o de manera molt literal com en el cas dels lapsus.
Perquè un lapsus té la funció de permetre dir allò que conscientment no es diria mai. Per això normalment quan una persona comet un lapsus i se n'adona inmediatament diu: "ups, és que això no és el que volia dir, sinó que jo volia dir que.....". mentre que pels psicòlegs el que val no és el que es vol dir, sinó el que s'acaba dient, això és que veritablement importa, perquè és el que ha traspassat la barrera de la repressió.

Segurament que aquesta política no trigarà en rectificar o matissar les seves paraules, si no ho ha fet ja. Però cal recordar que el que compta és el que es diu i no el que es volia dir tal i com ja he explicat.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada